"Història d'Espanya"

MAPA 1: LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL DURANT LA SEGONA GUERRA PÚNICA
Cartago era una colònia fenícia i quan l’any 572aC va caure en mans dels assiris, Cartago va forjar un imperi colonial. Roma, el rival de Cartago, en el segle III havia consolidat el seu domini sobre la península Itàlica. Aquesta rivalitat va originar les Tres Guerres Púniques (264 aC-146aC).
La Primera Guerra Púnica (264-241aC) va acabar amb la victòria romana i varen ocupar l’illa de Sicília. Més tard també varen ocupar Sardenya.
Els carteginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir part del sud i l’est de la península Ibèrica fina al riu Ebre. Asdrúbal va succerir Amícar quan va morir i va fundar Cartago Nova.
El tractat de l’Ebre (226aC) va ser un signat entre Cartago i Roma que fixava en el riu els limits d’actuació de romans i carteginesos. Quan va morir Asdrúbal, Anníbal, fill d’Amílcar, el va succeir i va passar al comandament de l’excèrcit carteginès. Més tard, Roma va establir una aliança amb la ciutat de Sagunt, això Anníbal ho va entendre com un trencament del tractat i va atacar la ciutat. Sagunt va demanar ajuda a Roma i després de mesos de setge , Sagunt va morir a finals del 219aC i això va suposar l’inici de la Segona Guerra Púnica (218-201aC).
Anníbal, audaç, amb el seu exèrcit va creuar els Pirineus, fins arribar a la península Itàlica, sense donar temps a que l’excèrcit Romà arribés. Va perdre a molts dels seus homes però va conseguir les victòries de Tesino, Trèbia, Trasimè i Cannes sobre els romans. Molts dels pobles romans es posaren al seu costat però al principí Anníbal no s’atreví a atacar la ciutat de Roma fins que finalment inicià una guerra de desgast contra els carteginesos.
Els romans comandats pels germans Gneu i Publi Corneli Escipió havien arribat a la península Ibèrica i el 218aC desembarcaren a Emporion. La guerra de desgast va afavorir als romans ja que després de la mort dels germans Escipió, els carteginesos van ser vençuts per Publi Corneli fill.
Asdrúbal va fugir d’Hispània però va ser derrotat. Mentres que a les terres itàñliques, Anní bal perdia el seu avantatge incial.
L’any 205aC, Escipió vols passar les legions romanes al nord d’Àfrica i això obliga a Anníbal a abandonar la península Itàlica per defensar Cartago. Finalment té lloc la batalla de Zama (202aC), guanyada pels romans i els carteginesos es veuen obligats a demanar la pau i com a conseqüència van perdre les seves possesions de la península Ibèrica i de l’Àfrica. Roma va guanyat el control de tot el Mediterrani occidental.
Anníbal va comptar amb uns 2000 foners balears que va disposar en primera fila del seu exèrcit. Anníbal donava una gran importància a aquestres tropes ja que tenien major abast i precisió amb la fona.
L’any 123aC, el cònsol Quint Cecili Metel, va conquerir Menorca i Mallorca, on va fundar les ciutat de Palma i Pol·lèntia, per asegurar la seguretat de les costes mediterrànies. La conquesta no va afectar a Eivissa ja que havia signat una pacte de federació amb Roma al final de la Segona Guerra Púnica.